Sa mont: d'inviern y d'instà

 

D'inviern

09 02 pistasci

De gra ala idea de n valgun mprenditëures vëniel a se l dé ti prim ani setanta l plu gran raion da jì cun i schi dl mond: Dolomiti Superski. Te chësc carussel dai schi possen furné cun un n skipass cun 450 mplanc portamont, che lieia 40 luesc te trëi provinzies y che pieta ndut 1200 km de purtoies dai schi.
L pez de majera valuta dl Dolomiti Superski ie la Sellaronda, che pieta plu de 300 km da jì cun i schi ntëur l crëp dl Sela. Chësc ie zeche de unich sëura dut l mond y l ie na rë de mplanc portamont y de pistes da jì cun i schi che lieia la valedes ladines.

 

D'instà

09 03 maratona

L sport ie la pert de majera mpurtanza dla economia turistica. Tl prim fova la Dolomites cunesciudes dantaldut pra chëi che jiva a crëp o a spaz. Al didancuei pieteles nce de bona ucajions per jì cun la roda, julé cun l julon o parapënd.

Su y ju per i jëufs dla Elpes anconten n grum de apasciunei dla roda. Ntan l instà vëniel metù a jì manifestazions cun la roda de livel nternaziunel: Maratona dles Dolomites, l "Giro d'Italia" y la "Transalp". La Maratona dles Dolomites nasc l ann 1987 da n valgun apasciunei dla roda dla Val Badia. Al didancuei fej pea milesc de persones che vën da dut l mond y la à descedà ora n nteres nternaziunel.

FaLang translation system by Faboba