La rujeneda dl’ert

 

L'ert y la marueia dla Dolomites

La marueia dla Dolomites descëida ora la fantajia, la creatività y la ueia de fé. Nce sce l raion ie plutosc pitl iel na gran vivanda de artisć y artejans. L liam cun si ncësa y cun la natura ie una dla fundamëntes de si fé artistich. L se ancunté y a strufs l jì nsëuralauter de monc soziei y culturei desvalives se spidlea tla creazions artistiches. L'"ert ladina" ie lieda n pert ala tradizion, ma la ie davierta ala cultura dl mond tirolesc y talian; la cëla curiëusa al daunì, al'Europa y a dut l mond.
Truep artisć dla valedes ladines à fat si prim vares tl artejanat artistich tradiziunel de Gherdëina y à pona scumencià a jì n troi persunel tl'ert.

 

L'ert sacra y profana

L'ert dl ziplé à te Gherdëina na tradizion de n valgun seculi. La prima familia de scultëures cunesciuda tla valeda fova ala fin dl XVI secul chëla di Trebinger. Tla segonda metà dl XVII secul scumëncia l'ëiles à fé zandli y i ëi se dà ju cun l'ert figurativa. Te Gherdëina flurësc l'ert sacra cun la scultura y i auteresc.

Te Fascia iel da udëi n grum de pitures y afrësc sun i mures de cëses y dla dliejes. Per miuré la cualità dl'opres d'ert vëniel te Gherdëina, te Fascia y a Cortina d'Ampëz fat su scoles d'ert. Te Gherdëina iel nce na scola prufescionela per l artejanat artistich. Te Gherdëina, tla Val Badia, a Cortina d'Ampëz y te Fascia iel nce na scola de mujiga.

 

L'ert al didancuei

Na bela cumpëida de artisć dà vita a n grum de lies cultureles, sciche la Lia Mostra d'Ert ti ani sessanta te Gherdëina, y l'Êrt por i ladins tla Val Badia. Deberieda cun la istituzions cultureles mëti a jì manifestazions d'uni sort: mostres d'ert culetives, cunvënies de cultura, cunzerc, teatri, dis de leteratura y mujiga.
Dal 1994 incà vëniel metù a jì uni ann te Gherdëina la mostra Unika. N 60 persones danter scultëures, moleri, nduradëures y decuradëures fej pert de chësta lia.

 

FaLang translation system by Faboba