Select your language

Sciche na cumenanza se muda

 

La ditatura dl fascism y dl nazism

Dal 1923 al 1927 vën la valedes ladines spartides su aldò dl prinzip dl "divide et impera": Cortina d'Ampëz y Fedom passa ala provinzia de Belun; la Val Badia y Gherdëina fej pert dla provinzia de Bulsan y Fascia ie pra la provinzia de Trënt. La jënt da tlo vën stluta ora dala vita publica.
L pensier pulitich dl fascism ie chël de tò y jì l'identità sudtiroleja y de mëter ora che l ladin ie n dialet talian. Te chisc tëmps se tol l guviern dant de talianisé i cuinuemes ladins y tudësc. Chësc vën fat aldò de n indesc metù adum da Ettore Tolomei.


Sfurzei a crì ora na identità: la opzions

Do che l'Austria ie ruveda sota l "Reich" (1938) à Hitler y Mussolini fat ora ufizialmënter che l cunfin cun la Talia ie l Prëner. La tratatives sun l trasferimënt dla populazion tudëscia dl Sudtirol va inant per n ann, nchin che de juni dl 1939 Mussolini y Hitler vën a una a Berlin. I sudtirolesc muessa crì ora danter la zitadinanza tudëscia o taliana:
(...) dovranno, in modo inequivocabile e irrevocabile, decidere secondo libera coscienza se rimanere italiani (...) o divenire cittadini germanici per intimi radicati sentimenti ed emigrare conseguentemente in Germania, ove troveranno tutti insieme riuniti, pieno riconoscimento morale e degna e conveniente situazione economica.
N cuntradizion cun la teories de Ettore Tolomei, che ratova l ladin n dialet talian, vëniel nce tenì cont di ladins te chësta acurdanza. Mé Fascia vën stluta ora; purempò vën 300 fascians daldò azetei sciche optanc per l "Reich". L'emigrazion se fërma cun l rumpì ora dla segonda viera mundiela y l jì ndalauter dla ditatures.


La segonda viera mundiela

Canche i nazisć tol ite Sudtirol y la valedes ladines, ie l rest dl'Europa bele da 4 ani tla viera. Do l armestize danter l guviern talian y i aleac (ai 8 de setëmber 1943), tol i tudësc ite la provinzies de Bulsan, Trënt y Belun. Hitler mët na fin al trasferimënt di sudtirolesc y detlarea l raion tëut ite danter Kufstein y Ala: "Operationszone Alpenvorland". Ntan i ani dla ocupazion (setëmber 1943 – mei 1945) fovel mé de tei che ova optà per l "Reich" tla aministrazion publica y militera di luesc ladins. La plea danter chisc y chëi che ova optà per la zitadinanza taliana deventova for majera. Da n pruzes de talianisazion van via a n pruzes de tudeschisazion tla valedes ladines.

Volksbote
talianisaziun-cognoms-1
talianisaziun-cognoms
Optanten2
Dolomiten
opziuns---documnt
talianisaziun-cognoms---cuertl
040
Urtijei-i-pitli-Ballila