Select your language

L raion ladin

 

N ie dla minonga che tl passà fovel n raion linguistich cun truepa carateristiches che jiva a una. Chësc raion jiva a sëida a nord cun la Donau, a sud cun l Lech de Garda, a uzidënt cun l Jëuf dl San Gotert y a urient cun la ziteies de Triest y de Muggia. Do che l Mper Roman ie jit ndalauter (476 do G.C.), iel unit a se l dé ti raions dla Elpes latinisei nflusc linguistics: 

  • dal nord: idioms germanics, alemans y bavaresc 
  • dal sud: idioms dla Talia dl nord plu o manco toscanisei
  • dal urient: idioms slaves.

Da ntlëuta se à smendrì l raion ladin for deplù y al didancuei iel na cumpëida de ijules linguistiches; l ie semianzes fonetiches, morfologiches, sintatiches y lessicografiches, coche l vën documentà tl ALD (Atlant linguistich dl ladin dla Dolomites).


Al ladin ti vëniel nce dit retoroman. Chësta parola vën nce adurveda dal studiëus Theodor Gartner (1843-1925) per ndiché l raion di Grijons dla Svizra. Permò plu tert mienen cun chësta esprescion nce i idioms ladins dla Dolomites y dl Friul. Perdrët à chësta parola purtà a se falé cun l etnonim di populi retics, ma a dì bel la urità ne fajova n valgun raions te chëi che n rejona ladin nia pert dla vedla provinzia dla Rezia.


L glotologh de Gorizia Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907) à scrit: "Comprendo sotto la denominazione generica di favella ladina, o dialetti ladini, quella serie d'idiomi romanzi, stretti fra di loro per vincoli di affinità peculiare, la quale, seguendo la curva delle Alpi, va dalle sorgenti del Reno-anteriore sino al mare Adriatico".

 

expand