Select your language

Poesia e prosa

 

Lia Scritëures scurlins: www.scurlins.org
Associazione Artisti della Val Badia - Artisć dla Val Badia: www.ladinart.org

 

Val Gardena

L ciof dl arbandon
Max Tosi (1913-1988)

Ie ulësse che al mont duc savëssa
cun cie forza custanta ch' t' é amà;
che i tëmps ch' à da unì semiëssa
dan a n cheder ti mus adurà;

ch' ti belëza che truepsc ncantea,
sparpaniëss' si linëus per for,
sch' l surëdl che sciaudan luminea
nosc dis cun si lampa ch' ne mor;

y che giut sui parëies jmagëi,
sui sedimes d' l' etëies passedes
se mustrëss' ti figura a fé udëi
mi pascions ntlëuta purvedes;

y l turmënt che chësc cuer à patì
per ne vester mei cuntracambià.
Ma chi, dì-me, unirà a l nrescì
y l ladin de mi viërsli ntendrà?

Cie destin! Per te fov-i nìa,
cie ch' t' foves per mé degun savrà,
y sun la fòssa che me stlusc chieta via
mé l ciof dl arbandon crescerà.

Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985

 

Do cëina te cësadafuech
Josef Kostner (1933)

Do cëina te cësadafuech, tiebia,
sentei pra mëisa,
sëura nëus na lum cun n pëir
da sessanta.
Chiet iel, mé l'ëura auden jan,
uni tant n spëich che pëta te cianton
de mëisa.
La fëna fej scapins al mënder,
che s'la dorm bon saurì te stua.
Ie che scrije chësta trëi paroles da nia,
da nia y da puech,
da puech y da uni di,
zeche, che suzed dlonch y uni di.

Mé l culëur cueciun dla mëisa che
m'adorba
y me stancia i uedli.
Me sfreie i uedli y cële sun l'ëura,
l ie la diesc,
y nsci pënsen nce de se n jì bel plan a
durmì
bon saurì o no,
nfin duman da duman...

Josef Kostner: Cun lizënza, 2007

 

Te me ancontes sën
Roland Verra (1956)

Te me ancontes sën,
tan plu madur
y custemà dala ntraunides
che ei gaujà.

O, sgorer dl nia contra te,
o, messëi ti la dé vënta
per t' unì ancontra
ntendrumà de rejon raziunela!

Aslune se destir' ora i gonfes
y stiërd ruscel sula caronies nfraidides
drosa l ciel, salver y devin,
te si dalonces miredes...

Duc chier na sosta
per la nuet che vën
y se stluj ite riësc
te n suenn desmincënt.

Roland Verra: Te me ancontes sën - Du triffst mich jetzt - Mi incontri adesso. Poesíes ladines cun traduzion tudëscia y taliana - Ladinische Gedichte mit deutscher und italienischer Übersetzung - Poesie ladine con traduzione italiana e tedesca, 1997

 

Val Badia

In banun
Felix Dapoz (1939)

Spantadl ingrafagné
pur strümia largüra
baudia in banun,
asmata imbaní
la ćiantia scarzada
co sbürla ersura
lumbel de melodìa
três erpa stlainada
sfruziada
pro incomper slunfè
di talpinas.
Palajè tla sciampada
al crista te pëgnes
pur snagazada craugnënta
sbuacian salmöra
d'aussënt.
La rëna in flama
sprìgura vìdures
dî sfenüdes.
Gramura pióra
incrusc
la sëćia.

Felix Dapoz: In banun, 1982

 

Ala net
Angelo Trebo (1862-1888)

Net tan dejidrada, vi!
Vi, o regno scür dai semi!
Vi con töa pêsc dal ci!
Tèmo sö te tü bi grëmi!

Stopa con to velo grisc
düć chisc gragn tramonć dla vita!
Pôrtemo t'en bel paîsc,
co ligrëzes inće pîta!

Döt le bel spo ôi somié;
da zacan spo les ligrëzes
dötes ôi alêrch cherdé,
desmonćé m'ôi les tristëzes.

Angelo Trebo: Poesíes, 1988

 

Ćiantia dla buna nöt
Cristina De Grandi (1976)

Lascia che la nöt röies adalerch
y pënsa ales stëres d'or che s' la rì
tl firmamënt che ti fej da alberch
y prô da palsè te to let bel saurì.

N püch ôi iö stè ćiamò dlungia te
por podëi te to sonn plan te condüj'
y ascutè pro sciöche te tires le fle
intratan che tü bi edli se stlüj.

I te aodi che te pois dormì bun
sciöche n te' pic' bambin te süa cöna
por te ôi iö chërdè l'om dl saorun
y de nöt gnaràl adascusc jö dla löna.

Y insciö desmentiarast' tües mëies
t'somiaras di ciüfs, di lëgns, dles raîsc,
dl sorëdl y de mile atres morvëies
y de me ch'i te ô bun ćina sön paraîsc.

AA.VV.: TRAS forum culturel - Revista de leteratura y ert nr. 10, 2003

 

Ampezzo

El gnee
Marco Dibona (1961)

Se indromenza
in cuarto pasc su 'l gnee,
se conza źo
inz' el bianco ceto del bosco,
se studa
inz' i oce d' un dàino
duta ra me pasciós
grandes e senpre tajudes.

Gnee,
voraràe
ra to calma
pegra e bona,
e coscì dejleà
ra me negra e catìa ànema.

Amigo,
da anes te me conosces;
fosc
par chesto no te me dìes.

Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985

 

Šmaia
Ernesto Majoni Coléto (1958)

Jozes de aga
fieda
'es bagna
chera tèra negra
agnoche i mè paš
peta,
agnoche ra mè oš
sona,
agnoche ió no ciato
rechia.
Neola fìses
'es cuèrşe el mè ziel,
'el šcuro me dìa
a no vede
el dolor.
E pura sento
che anche par me
na bonora
el ziel
luštrarà fora,
e vedaréi
danoo
el sarén.

Giuseppe Munarini: Quadro della letteratura ladina d'Ampezzo . Poesie e prose dall'800 ai giorni nostri con versione italiana, 1996

 

Livinallongo

Auton
Franco Deltedesco (1942)

El sgrija
câl ciel zenza blef
el sona da freit
el mât mân a tempié.

E ntant che se auza dai ruogn
Da čâmp neigri e desnus
neole peṣòce, grije
da fum,
toma le foie;
co nen sofle de vent
el bòsc se despoia,
ma l garnel l é content.

No n é n se fenì
demè l é n pausé,
dato che dut butarà
co la dârta sajon sarà.

Cuor sta content
a te cruzié no sté,
deguna vita pò ester
se la mòrt no n é.

El sgrija
câl ciel zenza blef
el sona da freit
ma l laša speré.

Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985


El flòca
Sergio Masarei (1943-2006)

Senté sun balcon
de cesadafuoc
col nès encolé
sul viere glacé
el pico Tonin
el čougla dan tòc
i flòč che se nina,
se ncroja, se toca,
se mpoia biei chieč
sui prèi e sui tâč.

Nta mez a câl blânc,
a câl nât de la nei,
el duga a pensé
de co che chi flòč
su aut ntel ciel
i fèš a se fè.

Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985

 

Val di Fassa

I più i s-ciava la tera
Luciano Jellici (1928-2006)

I più i s-ciava la tèra
zenza 'ntravéder en gròp de fior
dò na salèa.
I più i s-ciava la tèra.

I più i s-ciava la tèra demò,
co la furia de na raìsh
desmenteada.
E i autres, i li sotèra.

Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985
Ster chiò
Claus Sorapera (1966)

l' è chesta Mia Pel Nuda
che me fesc ster chiò
l'è l ve voler Ben
che Me Fesc ster Chiò
L'è i pensieres Linousc
che me fesc ster Chiò
l' è chesta CONDIZION Umena
che me fesc ster chiò
MA
l'è La MORT
che me fesc voler ben
a la VITA.

Lasciame amò esser
ANTER Vos.

AA.VV.: TRAS forum culturel II, 1995


Sensazion
Stefen Dell'Antonio Monech (1958)

Me enorbiva ogni dì
tant era grana la lum,
Saslonch
con so dar ladin
te mez i Dolomic.
Da sognes agitè
dì e not
me tociaa sentir
l dolor e i ölges forè...

Cherdee momenc
i temporai e le saete
i vic e l far da mat di omegn,
Natura se n à adat

e ades l Bel passa aut
soravìa Saslonch.
Pesa l tacuin pien de ilujion monede
e l valor resta colassù,
tel ciel chiet
a vardar...

AA.VV.: TRAS forum culturel - Revista de leteratura y ert IV, 1997