Select your language



Sort de documënt: Audio

Titul:

Le lou y l’igl (Ladin Val Badia)



Descriziun: Sëgn ves cunti, mitans y mituns, na storia, ch’i ne dess pordërt nia ves cunté. Mo al é na storia de n fat veramënter sozedü, i messëis me crëie. Canche mi nene m’la cuntâ, me dijôl dagnora: “Ara mëss impó ester vëi, scenó ne podesson pö gnanca la cunté.”
La storia s’á porté pro insciö:
Al ê domënia, n bel de d’altonn. I lersc s’arjignâ bele a deventé ghelic, misciagnores y granëtes â i mituns dl paisc bele coiü y da sëra, canche sorëdl florî, slominâ nostes Dolomites te chël bel cöce, l’inrosadöra, ch’an vëiga ciamó aldedaincö can ch’an ciara sö a nüsc crëps les sëres d’altonn.
Y propi en chël de, canche düc, pici y gragn, jô a mëssa, vistis dër da catif cun le guant da festa, ê ince l’igl dala buna löna, ligher y contënt. Pornanch’al ê gnü de, ê l’igl bele dan porta ch’al s’la ciantâ, tan bun che n igl é mefo da cianté dadoman adora.
“Pordërt podessi bëgn jí n toch a spazier tratan che mia fomena arjigna le gosté, y passé fora por ciamp por odëi sciöch’ara ti vá a mi res.”
No le ciamp no i res ê pordërt sü, mo deache i bi res cöci ne chersciô nia dalunc da süa ciasa y ël cun döta la familia s’un mangiâ dagnora tanc ch’al orô, aratâl chisc res sciöche sü.
Insciö âl saré pro la porta de ciasa y ê pié ia cuntra ciamp. Al ê impormó rové do ciantun de ciasa y se confortâ bele da odëi chi bi gran res cöci, canch’al incuntâ le lou. Le lou ê - o miú dit - minâ d’ester n scior y orô ince gní traté sciöche tal. Al ê jü fora de ciasa avisa cun la medema intenziun dl igl: a ciaré sciöch’ara ti jô a sü capüc, che a dí ma bel la verité, n’ê gnanca sü.
”Oh, l’igl, bun de! Ci fejeste pa bele a chëst’ora impé, chiló te ciamp?”
“Oh, i sun dagnora bele da chëst’ora impé y vigni de da doman vái a destrá n pü’ mies iames y a fá ginastica.”
“No me dí, tües iames messess bëgn fá val’ deplü co ma jí a spazier?!”
“No, no, döt poste me dí, mo chësc n’é nia da orëi bun da tüa pert. Mies iames é al cënt por cënt a post, ince sc’ares é de natöra n pü’ stortes. Te minaras bëgn, che tö, cun tües iames lunges, röies plü lunc!”
“Confronté tües iames cun les mies? Dai dai, ci oste pa bravé cun tües iames cörtes. Che les mies vel deplü, chël ne poste bëgn nia dubité.”
”I metess bëgn pënch cun te, ch’i foss plü asvelt y ch’i saltass plü debota co tö!”
“Este n pü’ mat? Tö cun tües iames cörtes oresseste salté plü debota co iö cun mies iames lunges? Chësta foss ciamó bela! Mo da me infora podunse bëgn fá na gara y odëi, ci che te sas tan dá fa. Ha, ha, ha. Sce t’as tan vëia da te lascé bate! Iö ará ma da rí. A ci metunse pa pënch?”

“Na monëda d’or y na boza de buna ega de vita.”
“Na monëda d’or y na boza de buna ega de vita? Mmh… Vá bun! Dáme la man lassura y spo piunse ia.”
“Oh, plan plan, tan prescia n’él pa gnanca, i sun dötaurela mez indormedí y i mëssi ciamó gosté. Sëgn vái a ciasa a me lavé jö cun ega frëida y spo s’odunse te na mesora indô chiló.”
Vá bëgn bun, spo te na mesora, chiló te chësc medem post. Assodëi.”
Insciö se despartësci y tramidui s’un dá ota a ciasa.
“Le lou se tralascia sön sües iames lunges, mo aspeta ma…, a val’ moda ti la feji pa bëgn. Ël mina pa bëgn da ester der sciché, mo en verité él dër da totl!”
Tratan ê l’igl indô rové a ciasa.
“Fomena, olá este pa?”
“Chiló, i sun chiló; ci él pa?
“I á metü pënch cun le lou por na monëda d’or y na boza de buna ega de vita. I ó propi odëi chal de nos dui che é bun da salté plü debota, y tö messesses ester lapró.”
“Oh, santamaria, ci ch’al te toma ite. Este gnü mat? Co aste pa ma podü ester tan da tec da azeté na te gara?“
„No, insciö ne desseste nia dí. N’avëi ma no fistide, te vëighes pa bëgn. Vistete sëgn y ví!”
“Por l’amur de Dî! Oh no no…”, se parâ la fomena. “Díme madër ci che t’os fá.”
“Hm… Mët sëgn bel averda ci ch’i te diji: vëigheste ailó, te chël gran ciamp orunse garejé. Le lou saltará te öna na suc y iö tl’atra.”

“Mo tö es bëgn impó mat daldöt! Co oste pa tö propi salté plü debota co le lou cun sües iames lunges?”
“Ah, fomena, lásceme baié fora : te mësses mefo me daidé! Tö stas jö a pe dla suc y canche le lou te rovará dlungia, scraieste: ‘Iö sun bele chilò!’ M’ aste capí?”
“Eh eh, i á bëgn capí.”
“Bun spo, tö stas sëgn chiló te to post. Iö vá intratan ia dal lou. Ah, le lou é bele gnü, i mëssi ma me spazé. Fá sciöch’al alda y no te desmentié: vigni iade che le lou röia adalerch scraieste: ‘Iö sun bele chiló!’
“Vá bëgn bun! Chël feji.”
L’igl s’á spo ot y ti é jü adincuntra al lou.
“Orunse spo fá chësta gara, signur lou?”
“Ah, eh eh, i sun tres arjigné da te bate. Por me podunse pié ia canche t’os. Ha ha, i mëssi bele sëgn rí...”
“Vá bun! Este arjigné?”
“Eh!”
“Spo: trëi – dui – un – demez!”
Y tramidui mët man da salté. Sambëgn che le lou é tosc sté danfora, mo da süa suc ne podôl nia odëi l’igl. Chësc â ma dé trëi vari y s’â spo archité. Tan debota n’êl danz no bun da salté!
Bele denant che le lou rovass jö a pe dla suc, scraiâ la fomena dl igl, che l’ aspetâ: “Iö sun bele chiló!”
“Pu co, chësc ne capësci nia. Co aste mai fat a salté tan dassënn?! Mo chësc no ne sunsi bun da crëie.” Deache la fomena dl igl ti somiâ tan dassënn a so om, ne s’â le lou nia intenü ch’al ê gnü ingiané y minâ, che l’igl l’ess belavisa batü.
“Igl, sce t’es a öna, spo oressi bëgn ciamó fá na gara.”
“Pu, da me infora!”
“Spo ciarunse chël che röia por pröm indô olach’ i sun piá ia. A öna?”
“Sambëgn”, respogn la fomena dl igl.
Fat fora insciö, pëia tramidui indô ia.
Mo ince la fomena dl igl s’archita do püc vari y lascia che le lou saltes inant da su.
Canche le lou röia indô ala fin dla suc, scraia l’igl:“Iö sun bele chiló!”
“Pu chësc ne pó pö nia ester vëi! No no, chësc ne crëii nia. Tö es plü asvelt co iö?!”
“Eh danz, lou, te mësses pa ma la dé sö. Mies iames é mefo tignides miú co les tües, y porchël n’él nia da se fá morvëia sc’i te bati.”
“Igl lascete dí! I oress salté ciamó n iade. Prëibel conzédeme ciamó na proa.”
“Pu... ehe! Mo no pa te fá massa speranzes! A me me bütera da spavënt incö y i ne crëii nia che te sides bun da davagné!”
“Ah, chël orunse pa odëi, lásceme madër porvé! ”
Y insciö pëii ciamó n iade ia y ciamó n iade, y le lou ê bëgn stanch y sfiní, mo zede, chël n’orôl nia.
Eh, mitans y mituns, orëise savëi sciöche chësta storia é jüda fora?
Le lou á orü salté tan sovënz, cina ch’al é, do 73 iadi, tomé ia por tera y é mort. L’igl, ince sc’al â pordërt trapolé, y chël n’é nia dërt – ëise aldí?! -, á davagné la gara. Ciamó do da n gröm d’agn ti cuntâl chësta storia a sü mituns, dagnora canch’al orô ti fá capí, ch’an ne dess nia ester superbs y ch’an ne dess gnanca coiené zacai por val’ defet.
Y sce i dui igli n’é nia morc, spo viri ciamó aldedaincö.


Categoria: stories

Lingaz: LB

Data: 1988

Autur: Fredesc Grimm (traduziun: Marlis Frenademez)

Esecutur: Usc: Ijidoro Clara, Angela Comploi, Albina Ferdigg, Teresina Sorà, Oswald Verginer, Eduard Zingerle - Pianola: Angelina Craffonara - Registraziun: Hörmann Alexander/Niederdorf - Digitalisaziun: Davide Records Sas

Copyright: Istitut Ladin Micurá de Rü 1988

Media: