Select your language



Sort de documënt: Audio

Titul:

I sonadus da Brema (Ladin Val Badia)



Descriziun: Al ê n iade n paur che â n müsc. Chësc ê bele vedl y al ne jovâ plü a püch y nia, porchël orô le paur le destrighé. Mo le müsc s’un â atira capí fora ch’ara ne ciarâ nia fora massa bun por ël. “Iö n’ó pa me lascé copé! Porchël m’un vái a Brema! Ailó podessi magari deventé sonadú y me davagné cun chësc le pan, y implü n’essi nia plü bria d’avëi tëma por mia vita!”
Cun chësc pinsier ál tut comié da ciasa, á ciamó saludé i atri amisc söl lüch da paur, les vaces, i ciavai, les bisces, les cioures y i porcí y düc sü compagns che abitâ ailó incëria, y s’á spo metü sön tru cuntra Brema. Canch’al ê bele jü n toch, incuntel n cian da ciacia. Chësc ê destrat ia por tera y baudiâ dër dassënn.
“Ah, oh…!”
“Ciodí baudieste pa tan? Ne te vára nia bun? Dëssi jí a cherdé n dotur?”
“Ah, deach’i sun bele vedl y deach’i devënti da de a de plü debl, y ince a ciasa ne veli plü na pipa de tabach, orô mi patrun m’avëi fora di pisc y se arjigné n ater cian, plü jonn. A chësta moda m’un sunsi sciampé y sëgn ne sái ci ch’i dess pié a man; i me sënti tan su y arbandoné!”
“Saste ci? Iö vá a Brema y devënti sonadú. Ví cun me y lascete ince tö tó sö pro la musiga! N’arateste nia, ch’al podess te savëi bel?”
“A Brema? Pu ê! Vá bun, i vëgni cun te.”

Insciö ési jüs inant deboriada cuntra Brema. Ara n’á nia doré dî, ch’ai incunta n iat sön ur de tru y chësc ciara propi fora da mené picé.
“Ci t’él pa sozedü a te?”, damana le müsc.
“Oh, che
tira pa bele salc canch’ara vá dla vita?” Deache i vëgni tres plü vedl, é mi dënz gnüs moc y deache i stá plü ion sön furn co jí a pié sorüces, orô mi patrun me arnaghé.”
“Mo vá
pa pö! Sce to patrun ne t’ó nia plü, spo dessel se arjigné n ater iat. Tö, lascia ester döt y ví cun nos a Brema. Nos orun gní sonadus.”
Le iat aratâ che chësta ne foss pa nia na idea tan da daindô y é jü impara.
Defata ési rová pro n lüch da paur, olach’al messâ abité – insciö parôl almanco – n gran bacan.
Sön na brëia dla si d’urt êl cufé n ial che fajô sö na vera mata.
“Ciodí te scraieste pa fora l’anima?”, damana le müsc. “Doman aste sigü me tl col.”
“Por doman á la patrona invié parënc y conescënc”, respogn le ial, “y ara ti á dit ala cöga ch’ara dess me tó y fá cun me na bona jopa. Sëgn, cina ch’i pó, lasci ciamó aldí mia bela usc da ial!”

“Mo vá, no pö sté a fá sö tan de stories! Ví cun nos a Brema y devënta ince tö n sonadú. T’as veramënter na bela usc y sc’i fajun musiga adöm, mëssel pö ester n plajëi por düc canc, podëi nes scuté pro! T’odaras, canche tö, le cian, le iat y iö fajarun musiga! I arun n suzes mat!”
Chësta proposta ti plajô al ial y insciö vái düc cater inant a Brema. Mo Brema ê massa dalunc por ti la fá da arjunje la cité te un n de. Insciö êsi rová söla sëra te n gran bosch scür.
“Bau, bau! N’orunse nia sté chiló insnöt, i sun tan stanch!”
“Miao! Mies tozes me fej me, prëibel stun chic!”
“Ihh, ohh, sce le ial é ince a öna, spo dormiunse insnöt chiló te chësc bosch y doman junse inant! Iö sun ince stanch y i me palsass ion fora!”
“Chicherichiii, iö n’á ince assá da armöre tres chëstes ares: sö y jö, y sö y jö...”
Y insciö se ponn le müsc y le cian ia por tera sot n lëgn, le iat se cüfa sön na rama y le ial jora sön la piza dl lëgn, olach’al se sënt plü al sigü. Denanco s’indormedí ciarel ciamó incërch y vëiga dalunc na picia löm.
“Os cajö, ascutede mo! Nia dalunc da chiló messessel ester na ciasa o val’ de te. I vëighi na löm. Chicherichiii!”
“Ihh, ohh! Spo spazunse pö y jun, deache chiló, sön chësc funz töme ne stán nia propi massa saurí!”
Insciö se mëti danü sön tru, tla direziun de chël punt lominus, y bel avisa röii pro na ciasota, abitada da leri!
Le müsc, le maiú di cater compagns, vá promez a vider y cuca ite.
“Chicherichiii, ci vëigheste pa?”
“Ci che i vëighi? Na mësa colma de de bones spëises y i leri é sentá incëria y s’la lascia ji buna..”
“Ciuhui, chësc sce foss val’ por nos!”, dij le ial lassura.
“Eh, danz!” Ci bel sc’i fosson nos sëgn ailó a so post a mangé y a bëre, sciöche de te resc!”, respogn le müsc.
Spo pënsi sura y stüdia do dî alalungia, ci ch’ai podess fá por rové pormez a chë mësa. Do da n strüf ti él gnü na idea sciöch’ai ess podü sprigoré demez i leri:
Le müsc mët dui pisc sön finestra, le cian salta sön le spiné dl müsc, le iat sön le spiné dl cian y ala fin jora ciamó le ial sön le ce dl iat.
Canch’ai ê arjigná, ai scomencé düc deboriada a fá sü versc:
Le müsc cigognâ: “Ihh, ihh ohh!”
Le cian ladrâ: “Bau, bau!”
Le iat miaorâ: “Miao, miao!”
y le ial ciantâ: “Chicherichiii, chicherichiii!”
Spo ési stlutá düc adöm da vider ite y é splunfá amesa stüa, y al parô ch’al tomass adöm la baraca da n momënt al ater. Canche i leri â aldí chë gran vera, se temôi ch’al foss i spiric. Cun na dërta sfratadöra ési sprinzá fora de ciasa y é sciampá tl bosch scurënt.
I cater compagns á insciö podü se senté jö pro mësa y s’la lascé jí buna. Ai á dé na te mangiada, ch’an ess orü dí che ai n’ess da cater edemes incá plü ciafé nia da mëte sot i dënz. Canch’ai é sta pasciüs, ai destodé la löm y s’á chirí na coa da dormí saurí, vignun sciöch’al ê ausé: le müsc s’á ponü dan ciasa dlungia zopa dala coltöra, le cian do üsc, le iat dlungia frogoré, olach’i borëis menâ ciamó l’ultim cialt, y le ial s’á trat sön poriná. Y deach’ai ê bindebó stanc, s’indormedîi bel atira. Do mesanöt ia, canche i leri odô da dalunc ch’al n’ê plü degöna löm te ciasota y ch’al ê deventé döt chît, dij un d’ëi:
“Nos n’esson nia messü s’un sciampé tan snel. Da me infora fossel propi da jí a spicolé ci che ê tan da temëi!”
Insciö s’l ai fata fora, che un d’ëi foss jü a ciaré do. Canche le plü gran y gaiert ê rové adascusc pro ciasota, cuchel da vider ite. Döt é chît. Spo se tirel da finestra ite y röia te ciasadafüch. Al orô fá löm por odëi miú, y, minan che i edli liciorënc dl iat foss stizes, ti vál pormez cun n fulminant por orëi l’impié. Mo le iat n’â en chë sëra degöna vëia da fá matades, ti salta ados y ti sgrefeda sö le müs. Le lere s’á dé na te’ spordüda ch’al orô sciampé da porta fora. Mo le cian, che ê ailó ponü, é reflé sö y l’á mort te na iama.
Y canch’al passâ dlungia zopa ia, s’ál ciafé ciamó n dër pe tl cü dal müsc. Le ial che ê gnü descedé da döta chë vera, á lascé aldí so “chicherichiii!” y le lere s’un é sciampé, döt sprigoré, te bosch.
“Madër demez da chë ciasa, madër demez!”
Canch’al é rové pro sü compagns, ál metü man da cunté dlun fladan y tremoran:

“Te chë ciasa él na stria. Ara m’á abiné y cun sües aundles lunges orôra me scrazé fora i edli. Dan ciasa êl n striun che m’á ficé n cortel tles iames. Dlungia zopa êl l’orco che m’á dramé cun n bastun. Y sön tet êl n iustizier che scraiâ: Apichede chël chestian! Spo m’un sunsi danz sciampé a döta bira.”
Da chël iade inant ne se á i leri mai plü infidé zoruch te ciasota; ai cater sonadus ti ára tan plajü ailó ch’ai n’á gnanca plü orü s’un ji.
Y os mituns, sc’i rovëis por caje n iade sön le tru che condüj a Brema, incuntëise magari te n gran bosch scür nüsc amisc, i cater sonadus!


Categoria: stories

Lingaz: LB

Data: 1988

Autur: Fredesc Grimm (traduziun: Marlis Frenademez)

Esecutur: Usc: Ijidoro Clara, Angela Comploi, Albina Ferdigg, Teresina Sorà, Oswald Verginer, Eduard Zingerle - Pianola: Angelina Craffonara - Registraziun: Hörmann Alexander/Niederdorf - Digitalisaziun: Davide Records Sas

Copyright: Istitut Ladin Micurá de Rü 1988

Media: