cherta urtijei gran

 

Toponims: Cun Urtijëi vëniel stlut ju n gran lëur de nrescida scientifica

La Chertes toponomastiches dl Chemun de Urtijëi y dla Mont de Sëuc ie unides prejentedes ai 12 de dezëmber tla Cësa de Cultura de Urtijëi

Cun la publicazion dla chertes ortofoto cun i toponims ladins dl chemun de Urtijëi, de Sureghes, Runcadic, Bula y de Mont Sëuc iel unì stlut ju n gran lëur de nrescida scientifica y de documentazion grafica di toponims y microtoponims de Gherdëina y dla Val Badia. Tl raion ladin vën i inuemes di luesc belau duc dant per ladin. La prejentazion dla documentazion scientifica ie unida a se l dé ai 12 de dezëmber a Urtijëi. “Cun la culezion di toponims ladins de Urtijëi y Mont Sëuc vëniel stlut ju n lëur scientifich de gran valor per la comunità ladina”, à dit l assessëur per la cultura ladina Florian Mussner. I toponims dla doi valedes ladines restarà sciche bën imateriel per duta nosta culetività; chësc ie un di proiec plu mpurtanc di ultimi 20 ani”, nsci Mussner. “La nrescida sun i toponims ie de gran mpurtanza per na mendranza linguistica, dantaldut per si identità culturela. Nce per cie che reverda l logo “Dolomites – Gardena” sons  dla minonga che l fossa mpurtant adurvé l inuem ladin Gherdëina”, nsci Mussner.

Cun chësta chertes à l Istitut Ladin Micurá de Rü pudù finé via l gran proiet culturel Toponomastica ladina de Gherdëina y Val Badia, che và  a arichí la proiet "Flurnamen in Südtirol". La nrescida ie unida fata te duta la provinzia, ma mé di chemuns ladins de Gherdëina y dla Val Badia iel nce unì stampà chertes toponomastiches.

Leander Moroder y Alexander Prinoth à pona prejentà la chertes y à mustrà su coche l ie unì a se l dé l’ abiné adum i toponims. Sun la cherta de Urtijëi da 1:5.000 iel da udëi ntëur 490 inuemes, sun chëla da 1:10.000 de ndut 867 inuemes y sun chëla de Mont Sëuc de ndut 628 inuemes (de chisc iel 216 toponims che scumëncia cun “p”, de chisc ie 93 prei). Tla cherta de Mont Sëuc ie duc i toponims ladins, mé scialdi na pitla pert ie per tudësch.

Pra la nrescida se an stizà sun la cherta dl chemun de Urtijëi data ora tl 1985 dala Lia Natura y Usanzes y cuordineda da Meinrad Demetz, Albert Moroder y Siegfried Comploj y sun chëla de Mont de Sëuc data ora tl 2001 da Edgar Moroder y dala Lia Natura y Usanzes.  Truepa persones à judà pea. La georeferenziazion ie unida fata da Elmar Irsara. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à auzà ora la gran mpurtanza dl proiet n generel, ma dantaldut l fat che l Istitut Ladin à nscila finà via n proiet de documentazion di toponims dla doi valedes ladines dl Südtirol.

La chertes ie unides stampedes cun l contribut dla Fundazion Cassa dl Sparani de Südtirol, dl Assessorat per la scola y cultura ladina dla Provinzia Autonoma de Bulsan  y di Chemuns de Urtijëi y Ciastel. L Istitut Ladin Micurà de Rü à giapà la ncëria per duta la ot chertes dala Provinzia.

Prejentazion Cherta Urtiji 1 

 

FaLang translation system by Faboba
Jënt Ladina

Jënt Ladina

Gente Ladina, Leute aus Ladinien, Ladin people ...

Formaziun altonn 2018

Formaziun altonn 2018

La cossa plü importanta é ester coriusc. ...

Mostra

Mostra

Carlo Mussner - Hans Rabanser

ROTT

ROTT

Retrospetiva - 28.07. - 12.08.2018

poesia - ert - musiga

poesia - ert - musiga

Presentaziun dl liber de poesies de Cristina De Gr...

Flistres

Flistres

Poejies de Roland Verra

Pinocchio

Pinocchio

cuntia de n buratin

De dla cultura ladina 2017

De dla cultura ladina 2017

Festa por i 40 agn d'ativité dl Istitut Ladin Micu...