cherta urtijei gran

 

Toponims: Cun Urtijëi vëniel stlut ju n gran lëur de nrescida scientifica

La Chertes toponomastiches dl Chemun de Urtijëi y dla Mont de Sëuc ie unides prejentedes ai 12 de dezëmber tla Cësa de Cultura de Urtijëi

Cun la publicazion dla chertes ortofoto cun i toponims ladins dl chemun de Urtijëi, de Sureghes, Runcadic, Bula y de Mont Sëuc iel unì stlut ju n gran lëur de nrescida scientifica y de documentazion grafica di toponims y microtoponims de Gherdëina y dla Val Badia. Tl raion ladin vën i inuemes di luesc belau duc dant per ladin. La prejentazion dla documentazion scientifica ie unida a se l dé ai 12 de dezëmber a Urtijëi. “Cun la culezion di toponims ladins de Urtijëi y Mont Sëuc vëniel stlut ju n lëur scientifich de gran valor per la comunità ladina”, à dit l assessëur per la cultura ladina Florian Mussner. I toponims dla doi valedes ladines restarà sciche bën imateriel per duta nosta culetività; chësc ie un di proiec plu mpurtanc di ultimi 20 ani”, nsci Mussner. “La nrescida sun i toponims ie de gran mpurtanza per na mendranza linguistica, dantaldut per si identità culturela. Nce per cie che reverda l logo “Dolomites – Gardena” sons  dla minonga che l fossa mpurtant adurvé l inuem ladin Gherdëina”, nsci Mussner.

Cun chësta chertes à l Istitut Ladin Micurá de Rü pudù finé via l gran proiet culturel Toponomastica ladina de Gherdëina y Val Badia, che và  a arichí la proiet "Flurnamen in Südtirol". La nrescida ie unida fata te duta la provinzia, ma mé di chemuns ladins de Gherdëina y dla Val Badia iel nce unì stampà chertes toponomastiches.

Leander Moroder y Alexander Prinoth à pona prejentà la chertes y à mustrà su coche l ie unì a se l dé l’ abiné adum i toponims. Sun la cherta de Urtijëi da 1:5.000 iel da udëi ntëur 490 inuemes, sun chëla da 1:10.000 de ndut 867 inuemes y sun chëla de Mont Sëuc de ndut 628 inuemes (de chisc iel 216 toponims che scumëncia cun “p”, de chisc ie 93 prei). Tla cherta de Mont Sëuc ie duc i toponims ladins, mé scialdi na pitla pert ie per tudësch.

Pra la nrescida se an stizà sun la cherta dl chemun de Urtijëi data ora tl 1985 dala Lia Natura y Usanzes y cuordineda da Meinrad Demetz, Albert Moroder y Siegfried Comploj y sun chëla de Mont de Sëuc data ora tl 2001 da Edgar Moroder y dala Lia Natura y Usanzes.  Truepa persones à judà pea. La georeferenziazion ie unida fata da Elmar Irsara. L ambolt de Urtijëi Tobia Moroder à auzà ora la gran mpurtanza dl proiet n generel, ma dantaldut l fat che l Istitut Ladin à nscila finà via n proiet de documentazion di toponims dla doi valedes ladines dl Südtirol.

La chertes ie unides stampedes cun l contribut dla Fundazion Cassa dl Sparani de Südtirol, dl Assessorat per la scola y cultura ladina dla Provinzia Autonoma de Bulsan  y di Chemuns de Urtijëi y Ciastel. L Istitut Ladin Micurà de Rü à giapà la ncëria per duta la ot chertes dala Provinzia.

Prejentazion Cherta Urtiji 1 

 

FaLang translation system by Faboba
Jun a cianté

Jun a cianté

Lasset uns singen! | Vieni a cantare! | How about ...

Jënt Ladina

Jënt Ladina

Gente Ladina, Leute aus Ladinien, Ladin people ...

Formaziun altonn 2018

Formaziun altonn 2018

La cossa plü importanta é ester coriusc. ...

Mostra

Mostra

Carlo Mussner - Hans Rabanser

ROTT

ROTT

Retrospetiva - 28.07. - 12.08.2018

poesia - ert - musiga

poesia - ert - musiga

Presentaziun dl liber de poesies de Cristina De Gr...

Flistres

Flistres

Poejies de Roland Verra

Das Fastentuch von St. Jakob in Gröden

Das Fastentuch von St. Jakob in Gröden

Buch enthüllt Geheimnisse des besterhaltenen Faste...